Paula Escamilla: “els homes… han de prendre consciència i sumar-se al canvi”

País del Mar
Publicat en Novembre 13, 2018, 2:39 pm
15 mins

Paula Escamilla
Castelló,1989

És una actriu i ballarina especialitzada en el teatre de carrer i apassionada pel llenguatge del moviment.

Forma part de la Cia. Xarxa Teatre (2011/actualitat) amb la qual ha treballat en festivals d’Europa, Àsia i Amèrica. Desenvolupa el seu projecte personal de moviment Breathing Shapes (2012/actualitat), a través del qual realitza tallers, workshops, classes regulars, peces pròpies i per encàrrec. Cal destacar la seua col.laboració amb diverses companyies de teatre de carrer com La Patriótico Interesante (Chile), Picto Facto (França), Générik Vapeur (França), Tchyminigagua(Colombia) …

Actualment treballa en XX, la primera peça de la companyia Escandall Teatral, creada amb els directors de Xarxa Teatre. Escandall Teatral és un projecte que naix amb la idea de sensibilitzar i fer reflexionar els espectadors sobre les problemàtiques socials.


En quin moment vas decidir fer teatre?


En acabar el batxiller, vaig fer les proves d’accés a l’ESAD, em van agafar i em vaig posar a estudiar teatre textual a València, i en acabar me’n vaig anar a Madrid. Em va sortir un representant i vaig aprofitar l’oportunitat, i de passada em vaig poder especialitzar en mim corporal i antropologia maia en l’escola Pantoteatro. I bé, sempre he estat ballant des de xicoteta i complementant la meua formació en dansa. Però jo volia ser actriu des de xicoteta, a l’escola ja feia teatre…
Però la veritat és que no recorde el moment en el qual vaig començar. Sempre he estat vinculada amb el teatre i la dansa. Mon pare, Leandre Escamilla, és director de teatre, i ma mare, Marisa Nácher, mestra de dansa. Des de petita que els meus pares s’han preocupat per la meua formació cultural i social, per tal que vejera dansa, teatre, circ, música, museus, … Són persones curioses i amb moltes inquietuds, i això ha fet que cresquera valorant l’art, estimant-lo i respectant-lo. Per exemple, quan era xicoteta i veia una pel.lícula, mai la veia asseguda. Recorde que el meu germà i jo ens dedicàvem a interpretar el que sortia. Teníem una cabanyeta de tela amb disfresses al saló i jugàvem a interpretar les pel.lícules. Es podria dir que m’he criat veient espectacles i expressant les meues emocions a través de l’art.

El teatre és el llenguatge en el qual em sent veritablement còmoda i a través del qual comunicar, sensibilitzar, fer reflexionar, transmetre, emocionar, es poden fer tantes coses. És molt poderós, i és un mecanisme de canvi social molt potent i, eixa idea no s’ha d’oblidar mai.

Quin és el paper que representes a XX?

El paper que ens toca jugar a les dones en la societat actual.

Com definiries els 3 personatges de l’espectacle XX?

Actuals. Cadascun d’ells és un reflex dels problemes socials que ens toca viure a les dones. Sí que posaria matisos al tema de les edats…tal volta… Però saps què passa? Que el curiós de tot açò és que les dones que es representen som un reflex de les dones que són d’espectadores.
En realitat, cada personatge és un espill de moltes espectadores i espectadors que estan veient l’espectacle.

 


Per a mi, la dona de la primera acció, la Floretes, és una dona que és assetjada, i podria ser qualsevol, ens passa a moltes. És una dona exitosa, autosuficient, forta, realitzada. Per a mi representa la joventut.

La dona de la segona acció, Florera, és una dona madura, casada, clàssica, però el que la caracteritza és que es tracta d’una dona regal, una dona que s’ofereix al seu marit, una dona que
anteposa les necessitats dels altres a les seves… Et sona açò? La majoria de les dones, de manera conscient o inconscient, tenim el paper de cuidadores de manera social. Ella per a mi sí que representaria la dona madura, però que, lamentablement, podria ser també qualsevol. Quantes adolescents no surten de festa perquè ”el seu xic s’enfada?”.

L’última dona, la protagonista de Flowerless, representa l’esclavitud a la qual estem sotmeses les dones en la indústria de la moda, la talla, el pes, els preus, i aquest personatge és una adolescent. Considere que és l’edat en la qual més t’afecten aquestes coses, encara que hi ha gent madura que també viu esclavitzada pels estàndards que ens marca la indústria de la moda.


L’espectacle està dividit en tres parts. Per què vau triar eixe format?

Des d’un principi teníem molt clar de què volíem parlar en el cas d’XX. Hi havia més temes per tractar, però ens vam decidir per aquests tres: l’assetjament al carrer, el concepte de dona florero i la dona i la moda, i vam començar a treballar en blocs separats. Floretes, la primera acció, és la mes performàtica de totes. Aquí es veu un joc entre la realitat i la ficció molt clar. El personatge no deixa de ser realista, encara que es juga amb la mimesi i la poesia sil.làbica. En Florera, el personatge és molt més teatral, a banda de la posada en escena, que està plantejada de manera escultòrica, plàstica i metafòrica. Hi ha un joc constant entre l’inofensiu i el naif (el que és socialment acceptat) i la violència. I l’última, Flowerless, des d’un principi, estava plantejada com una instal.lació amb maniquins completament esperpèntics i diferents que mostren els estàndards que es reflecteixen constantment de les dones. A més, la interpretació és en clau de clown.

Està clar que el nexe d’unió és la dona i totes les accions giren al voltant de la dona, però les idees, les imatges i les narratives no tenen res a veure unes amb altres. Són plantejaments diferents i, per tant, cadascuna té el seu temps, el seu espai, la seva posada en escena i el seu estil. Era necessari fer tres accions separades, sinó haguera quedat un nyap sense sentit.
Pense que és millor centrar conceptes, contar el que es vol i que quede clar que es poden plantejar moltes idees juntes. Com a artista, crec que això és molt important, més que deixar-se portar pel que és comercial o el que no…sinó fem xurros…

Quines són les properes actuacions que teniu previstes?

Aquest dimecres 14 de Novembre estarem al RECLAM de Castelló. L’actuació serà a la Facultat de Ciències de la Salut de la UJI i representarem Floretes a les 10.30h, Florera a les 13h i Flowerless a les 18h. El divendres dia 16 estarem a Borriana, davant del centre cultural la Mercè a les 12h. Aquesta representació sí que serà més seguida, ja que és per als alumnes de cicles superiors i batxillerat. L’ha organitzat la Conselleria d’Igualtat i entre passi i passi hi haurà un col.loqui on es podran compartir sensacions. Jo no estaré al col.loqui perquè estaré preparant-me per a cadascuna de les accions. I el diumenge sortim cap a Colòmbia, al FAICP, un festival de cultura popular que té lloc a Bogotà, al districte de Bossa, on estarem amb XX el 25, 26 i 27 de Novembre. Tinc moltes ganes de veure les reaccions de la gent d’allà. Els temps a Colòmbia van diferents i hi ha un xoc cultural prou bèstia i el masclisme està més arrelat que aquí.

Dins de l’espectacle hi ha una evolució del personatge. Com a espectador et puc dir que pràcticament no hi ha temps de canviar del somriure a la preocupació. L’obra és un mirall d’una problemàtica que heu sabut mostrar amb tota la cruesa i una càrrega visual impecable. Quin penses que és el paper de l’espectador després de vore l’obra?

El propòsit de XX és aconseguir que els espectadors i les espectadores reflexionen sobre una
problemàtica social actual. Hi ha moltes persones que sí que estem conscienciades sobre el tema, però, personalment, el que m’interessa és ”pegar una bufetada” a aquelles persones que no ho estan. Per això, també posem que és un espectacle per a tots els públics,ç. No és un espectacle infantil, però tampoc em semblava ètic posar marge d’edat… Els nens petits van acompanyats de tutors, pares o mares al carrer, i són ells els que han de decidir si ho veuen adequat o no. Jo veig súper positiu que ho vegem nens i nenes i que el que no l’entenguen pregunten i que se’ls explique. Perquè ells i elles són el futur.


Penses que hi ha un ritual en el maltractament cap a la dona?

De quin tipus de maltractament estem parlant? N’hi ha tants… Però no ho crec. Almenys no en el domèstic, sinó les dones ens n’adonaríem conter i no ho permetríem. Sí que crec que, en el cas de les relacions, siguen del tipus que siguen, s’agafen rols i es normatlizen comportaments que no són normals.

L’ésser humà té una capacitat d’adaptació sorprenent. Quan hi ha maltractament, siga del tipus que siga, quan comença, tu ja tens un vincle afectiu en eixa persona que és molt dificil tallar, és a dir, eixa persona ha entrat tant dins del teu món que és molt complicat acceptar-ho,… i, per tant, fer-lo sortir. Però es pot. Ara és quan diuen ells,… ”a nosaltres també ens maltracten”, sí… d’acord, però són casos aïllats. Si mirem les dades de dones assassinades a mans d’un home d’aquest any, comprovarem que la violència de gènere és un problema social gravíssim, no un cas aïllat, per això cal fer-se’n ressò i conscienciar la gent. I ull, jo no veig els homes com a enemics, jo considere que han de prendre consciència i sumar-se al canvi, perquè la societat es compon d’homes i de dones. Per això cal saber on estem cadascú. Ells ara mateix estan per dalt en el rànquing de privilegis, i estaria bé acceptar-ho per a poder començar a canviar les coses tots junts.


El concepte de carn/carnalitat en XX. Va cap al concepte de la carnalitat del cos de la dona o hi ha alguna altra lectura darrere?

Sí. De veres que les dones que patim assetjament és molt desagradable, et sents com un tros de carn amb ulls, en Floretes es planteja la pregunta final … ”¿açò és el que sóc per a tu? De veres?CARN?”

Què li diríes a qui vol iniciar-se en el teatre però que encara no n’està del tot segur?

Que prove, sens dubte!!! Jo crec que tot el món hauria de provar de fer alguna cosa artística en la seva vida, la que siga.

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Un comentari de: Paula Escamilla: “els homes… han de prendre consciència i sumar-se al canvi”

Envía un comentari

  • (No publicat)