Noves troballes arqueològiques iberes, fenícies i romanes ixen a la llum a La Vila Joiosa

La ciutat romana d'Allon anava molt més enllà del que fins ara s'havia analitzat.
País del Mar
Publicat en Novembre 18, 2018, 9:00 am
4 mins

La ciutat romana d’Allon anava molt més enllà del que fins ara s’havia analitzat. Les obres d’instal·lació d’una canonada per a renovar l’aigua potable de la zona que s’estan realitzant en els carrers Polop i Jesús Urrios, han obert una rasa de tan sols 45 cm d’amplària i 60 cm de profunditat, suficient per a traure a la llum fins a quatre tipus d’estructures que reflecteixen les dimensions del perímetre, evidenciant que la ciutat romana va viure una època d’esplendor única.

Les estructures de maçoneria (pedres sense tallar) travada amb fang posen sobre la taula l’extensió del recinte emmurallat.


Tres de les estructures trobades, en el carrer Polop, són de maçoneria (pedres sense tallar) travada amb fang. L’excavació manual superficial de les mateixes fins a aconseguir la cota projectada en l’obra ha permès la localització de «ceràmiques de taula i cuina que porten a l’Alt Imperi romà, és a dir, els segles I i II d. C». És l’època d’esplendor de la ciutat de Allon, quan va obtenir la categoria de municipium per part de l’emperador Vespasià, passant a ser l’última de les nou ciutats romanes conegudes en el territori, van afegir.

Les excavacions realitzades en la zona durant les últimes dues dècades mostren que aquestes construccions estaven «al costat del camí d’entrada a la ciutat ibèrica i romana, que discorria aproximadament al llarg de l’actual Avinguda del Pianista Gonzalo Soriano».

A banda i banda d’aquesta antiga calçada s’ha documentat un cementeri de «extraordinària» extensió, en ús des de la segona meitat del segle VII a. C., en època fenícia, i el segle III-IV d. C., ja en el Baix Imperi romà. És molt probable que aquestes tres estructures, donada la seua proximitat al camí, siguen part de recintes funeraris dels segles I a. C. o I d. C., és a dir, murs que delimitaven conjunts de tombes del cementeri, similars als quals també van aparèixer en la Creueta i en la necròpoli de Poble Nou.


Donada la reduïda superfície excavada i la cota aconseguida durant la intervenció, «no ha sigut possible comprovar aquesta hipòtesi, i solament futures intervencions en una major extensió podran confirmar-ho».

Una quarta estructura


La quarta estructura, en el carrer Jesús Urrios, és un mur realitzat amb els mateixos materials i tècnica. La seua excavació manual va oferir també la localització de materials ibèrics i romans. Aquesta estructura va pertànyer a una construcció la funció de la qual es desconeix, i que va pertànyer al gran cinturó residencial i industrial al voltant del nucli urbà de Allon.

L’excavació es limita a la trinxera prevista en el projecte d’obra per a «evitar retards en l’execució de la nova canalització». Aquest fet no permet un coneixement en «profunditat ni una datació molt precisa de les estructures», però per als arqueòlegs és com una «radiografia», perquè «aporta dades clau a tenir en compte en futures excavacions en la zona, de manera que la recerca ja no anirà a cegues». Ara caldrà esperar a veure si el subsòl encara guarda més secrets.


Font: Diario Información  Foto: La Bitacoradejenri 

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)