La Llei Mordassa: una mitjana de 80 multes diàries contra la llibertat d’expressió

País del Mar
Publicat en novembre 07, 2018, 10:08 am
15 mins

  • La llei mordassa també dóna cobertura legal a les expulsions en calent.
  • Espanya ha d’incorporar un mecanisme independent de recerca d’abusos policials tal com ja ho han fet Bèlgica, el Regne Unit, Irlanda o Noruega.

Aquest dilluns es reactivà el procés de reforma de la Llei Mordassa després de mesos de paràlisi amb l’inici de la ponència en el Congrés en la qual va intervindre Amnistia internacional.
Des de la seua entrada en vigor, l’1 de juliol de 2015, fins al 31 de desembre de 2017, s’han imposat una mitjana de 80 multes diàries en aplicació de només els dos articles amb més impacte d’aquesta llei, la qual cosa podria equivaldre a quasi 25 milions d’euros.

La llei mordassa també dóna cobertura legal a les expulsions en calent.

L’organització té en marxa una ciberacció en la qual porta recollides quasi 84.000 signatures per a acabar amb les violacions de drets humans d’aquesta llei.

El President del Govern, Pedro Sánchez, ha declarat en diverses ocasions que derogaria els articles de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOSC), comunament anomenada Llei Mordassa, que limiten de forma desproporcionada l’exercici de drets humans. Avui es reactiva el procés de reforma de la Llei Mordassa després de mesos de paràlisi amb l’inici de la ponència en el Congrés en la qual intervindrà, entre altres actors de la societat civil, el director d’Amnistia internacional, Esteban Beltrán, que li recordarà al govern que ha de complir les seues promeses. “Tres anys després, estem davant la gran oportunitat d’acabar amb l’efecte mordassa que provoca aquesta llei”, assegura Beltrán.

En 2015, quan el projecte encara es trobava en tramitació parlamentària, Amnistia Internacional va alertar que aquesta reforma de la LOSC, com a resposta a la multitud de manifestacions amb motiu de la crisi econòmica, era un pas en la direcció equivocada i s’allunyava dels estàndards internacionals de drets humans.

“Més de tres anys després de la seua entrada en vigor, aquesta legislació ha anat empitjorant l’exercici dels drets de reunió pacífica, expressió i informació, i s’ha emprat contra periodistes i formes legítimes de protesta i activisme social”, continua Beltrán.

La reforma de LOSC també va suposar l’ampliació de la potestat sancionadora de l’Administració, augmentant el marge de discrecionalitat de les Forces de Seguretat de l’Estat en les seues intervencions relatives a la seguretat ciutadana, sense introduir mecanismes de control adequats que impedisquen els abusos.

En aquests tres anys, Amnistia Internacional ha documentat com la Llei Mordassa s’ha utilitzat específicament contra activistes que defensen el dret a l’habitatge o al medi ambient, obstaculitzant el seu dret a expressar les seues reivindicacions de manera pacífica. D’igual manera, la seua aplicació per part de les Forces de Seguretat ha impactat de forma negativa en l’exercici del dret a la llibertat d’informació, i ha arribat a traduir-se en autocensura per a periodistes i persones que volen documentar les actuacions policials.

Arbitrarietat de la policia

Des de la seua entrada en vigor, l’1 de juliol de 2015, fins al 31 de desembre de 2017, segons dades oficials del Ministeri de l’Interior, s’han imposat 73.187 sancions en aplicació dels articles 37.4 i 36.6 de la LOSC. Açò suposa una mitjana de 80 sancions diàries amb base a algun d’aquests dos articles, i que podria equivaldre a quasi 25 milions d’euros en sancions imposades per les forces de seguretat de l’Estat (queden excloses d’aquestes i la resta de les xifres les sancions imposades per policies autonòmiques de Catalunya, Euskadi i Navarra). La quantitat recaptada pot ser menor perquè algunes podrien haver-se recorregut i per a unes altres podria haver-se dut a terme un descompte per ràpid pagament.

“Aquesta activitat sancionadora està posant en risc l’exercici pacífic de drets humans. La prova és que ha tingut un gran impacte en les vides i en la mobilització d’aquelles persones que, damnificades per les retallades de la despesa pública i la crisi econòmica, s’han organitzat per a defensar els seus drets”.

La sanció tipificada per l’article 37.4, referit a les “faltes de respecte o consideració el destinatari de la qual siga un membre de les Forces i Cossos de Seguretat en l’exercici de les seues funcions de protecció de la seguretat”, atorga una gran discrecionalitat a l’agent de l’ordre, ja que la interpretació queda enterament sota la seua consideració a l’hora d’aplicar la sanció. L’any 2016 es van imposar almenys 19.497 sancions per aquest article, ascendint a les 21.122 l’any 2017. Segons les dades del Ministeri de l’Interior, el total de sancions imposades en aplicació d’aquest article durant aquests dos anys podria hauria superat els sis milions d’euros en multes.

L’article 36.6 de la LOSC considera greu “la desobediència o la resistència a l’autoritat o als seus agents en l’exercici de les seues funcions, quan no siguen constitutives de delicte, així com la negativa a identificar-se a requeriment de l’autoritat o dels seus agents o l’al·legació de dades falses o inexactes en els processos d’identificació”, i castiga amb una multa la forqueta de la qual és de 601 fins a 30.000 euros. Amnistia Internacional ha documentat com aquest article ha sigut aplicat en el context de manifestacions o actes de protesta, en els quals no hi ha hagut cap tipus d’incident violent o altercat, o en l’exercici de la llibertat d’expressió, o per exercir el dret d’informació. L’any 2016, es van imposar 12.094 sancions per aquest article, elevant-se aquesta xifra a les 13.033 l’any 2017. Igualment, segons dades oficials, el total de sancions imposades en aplicació d’aquest article durant aquests dos anys podria haver superat els 15 milions i mig d’euros en multes.

Preocupen altres articles de la LOSC per l’impacte que representen per a l’exercici de drets humans

Per exemple, l’art. 37.1, que sanciona els promotors i organitzadors de manifestacions que no han complit amb el requisit previ de notificació. Amnistia Internacional ha expressat la seua preocupació davant el fet que a Espanya no es contemple la possibilitat de la celebració de manifestacions o reunions espontànies, especialment en aquells casos en què són resposta a un esdeveniment desencadenant i on l’organitzador (en el cas que n’hi haguera) no tinguera possibilitat de notificar amb antelació. Des que va entrar en vigor la llei fins a finals de 2017, s’han imposat un total de 282 sancions amb base a aquest article per part del Ministeri de l’Interior.

Per a l’organització també és motiu de preocupació l’article 36.23, que sanciona la distribució no autoritzada d’imatges de les forces de seguretat quan puguen posar en perill operacions policials o la integritat dels agents. En aqueix sentit, Amnistia Internacional insisteix, d’una banda, en què, tal com han recordat a Espanya diversos organismes internacionals, l’exercici del dret d’informació correspon a qualsevol ciutadà, independentment de si exerceix o no la professió de periodista. S’han imposat 85 sancions en aplicació d’aquest article en el període que va des de l’entrada en vigor de la LOSC fins al 31 de desembre de 2017.

Són necessaris mecanismes de supervisió de l’actuació policial

Amnistia Internacional considera que, tal com ocorre en països del nostre entorn com Bèlgica, Regne Unit, Irlanda o Noruega, Espanya ha d’incorporar un mecanisme independent de recerca i que aquest tinga un mandat de supervisió de l’actuació policial, estant facultat també per a la recerca d’incidents concrets, bé tramitant queixes i denúncies ciutadanes o, en alguns casos, a causa de la seua gravetat, d’ofici.

Amnistia Internacional considera que la reforma de la LOSC ha de constituir una oportunitat per a incorporar mecanismes adequats de recerca de violacions de drets humans comeses per les forces de seguretat, així com per a implementar mecanismes de rendició de comptes de l’activitat policial, amb personal competent, imparcial i independent dels presumptes autors dels abusos.

Durant la tramitació del projecte, Amnistia Internacional va alertar que la llei ampliava el poder discrecional dels agents policials, sense cap mecanisme de control per a evitar actuacions policials arbitràries i/o abusives, la qual cosa pot implicar impunitat davant la prevalença de la posició de l’administració enfront dels ciutadans, en tot el procediment sancionador. La falta de mecanismes adequats és especialment greu quan aquesta actuació pot interferir amb l’exercici de drets humans com la llibertat de reunió pacífica, expressió o informació.

Amnistia Internacional ha constatat que, en nombroses ocasions, moltes d’aquestes sancions prosperen en l’àmbit administratiu, no només per la dificultat provatòria per a rebatre la versió policial, basada en el principi de veracitat de funcionari públic, sinó pels costos aparellats a recórrer la sanció davant els tribunals (advocat i procurador, taxes judicials) a més que algunes persones preferisquen pagar la sanció per a poder beneficiar-se de la bonificació del 50% per “ràpid pagament”.

Acabar amb les devolucions en calent en frontera

A través de la LOSC es va reformar la Llei d’Estrangeria per a permetre les devolucions en frontera de persones migrants, sense accés al procediment adequat i en clara contradicció amb el dret internacional dels drets humans.

Amnistia Internacional ha denunciat durant anys i de forma reiterada violacions de drets humans en les expulsions sumàries i col·lectives de persones migrants i sol·licitants d’asil que es realitzen en les fronteres de Ceuta i Melilla, i que, tal com han denunciat l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, o el Comissari Europeu de Drets Humans entre uns altres, violen els estàndards internacionals de drets humans.

Les expulsions sumàries, a més d’estar prohibides pel dret internacional, poden tenir conseqüències terribles per als drets humans de les persones que intenten arribar a Espanya fugint dels seus països, podent vulnerar el principi de no-devolució, que prohibeix als Estats retornar -directa o indirectament- una persona a un lloc on la seua vida, la seua integritat o la seua llibertat puguen córrer perill.

Les “devolucions en calent” més recents, documentades per l’organització, van tenir lloc al juliol d’enguany a Ceuta. En aqueixa ocasió, el Ministre de l’Interior va arribar a assegurar que, segons la legislació vigent, no hi havia hagut cap irregularitat. Amnistia Internacional recorda que cap legislació interna pot vulnerar normes i estàndards internacionals de drets humans, i insta al fet que, en el marc de l’actual reforma de la LOSC, s’aprofite l’oportunitat de posar fi a aquesta pràctica il·legal, derogant la disposició addicional de la Llei de Seguretat Ciutadana que les habilita.

Amb motiu de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) del 3 d’octubre de 2017, que determina que les expulsions sumàries i col·lectives, també anomenades “devolucions en calenta”, són il·legals, l’organització va instar novament al govern a aturar d’una vegada aquesta pràctica. No obstant açò, lluny de fer-ho, les autoritats van continuar amb aquestes pràctiques il·legals.

L’organització té en marxa una ciberacció en la qual porta recollides quasi 84.000 signatures per a acabar amb les violacions de drets humans d’aquesta llei.


Font: Amnistía Internacional Foto:  Mitch Lensink on Unsplash

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)