Els cucs marins que transformen el plàstic en microplàstic

País del Mar
Publicat en Novembre 22, 2018, 2:25 pm
5 mins

Cucs plastívors

Els investigadors van descobrir que els cucs marins de Marphysa sanguinea mengen, digereixen i excreten microplàstics d’escuma de poliestirè.

A terra, els cucs de terra es mengen les fulles mortes i els fongs i expulsen diminuts trossos de matèria orgànica que enriqueixen el sòl. En el mar, resulta que alguns cucs marins masteguen plàstic flotant i expulsen els microplàstics, un descobriment preocupant que va eixir a la llum en una nova recerca realitzada per científics a Corea del Sud .

Preocupats pels efectes de la contaminació plàstica en els ecosistemes marins, els científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Oceànica de Corea van recol·lectar vuit boies descartades que es trobaven a la deriva de la costa coreana. Les boies de plàstic estaven fetes de poliestirè expandit, més conegut com a escuma de poliestirè, i els investigadors volien veure si alguna cosa vivia en elles.

Dirigit pel químic ambiental Sang Hee Hong, l’equip va trobar tot tipus d’organismes en la superfície de les boies, des d’algues marines i dolls de mar fins a crancs. Però, quan van desarmar les boies, es van sorprendre en trobar cucs marins vivint dins. Enterrats en el profund de les boies, els poliquets estaven tallant plàstic.

Tamara Galloway, una ecotoxicòloga de la Universitat de Exeter en el Regne Unit que ha estudiat poliquets però no va participar en la nova recerca, diu que la troballa és una mala notícia per als cucs i per a l’ecosistema marí en general. “La nostra pròpia recerca ha demostrat que els sediments contaminats amb partícules plàstiques tarden més a passar a través de l’intestí dels cucs poliquets que els aliments normals, la qual cosa porta a una reducció en el creixement”.

Afegeix que, atès que els cucs marins són una font important d’aliment per a molts peixos i aus xanqueres, açò podria tenir conseqüències en tota la cadena alimentària.

Aquests poliquets, que solen viure en sediments fangosos en aigües poc profundes, estaven utilitzant les seues dents fortes per a aixafar i excavar en les boies de plàstic. Les partícules blanques d’escuma de poliestirè es van dispersar al llarg dels seus caus i van ser clarament visibles en els seus tractes digestius a través dels seus cossos transparents.

En el laboratori, Hee Hong i els altres científics van posar 10 dels cucs en gots plens d’aigua de mar i van arreplegar la seua femta. Durant els següents tres dies, els poliquets van passar un total d’1,306 peces d’escuma de poliestirè, amb una grandària de 0.2 a 3.8 mil·límetres. Un cuc particularment prodigiós va extraure 482 peces de microplàstic.

Per a tenir una millor idea de com d’efectius són aquests cucs per a convertir el plàstic en microplàstic, els científics en van col·locar un d’adult i un de juvenil en recipients separats amb blocs d’escuma de poliestirè. Al cap de pocs dies, els cucs van començar a excavar. Durant la setmana següent, l’adult va extraure 11,200 partícules microplàstiques, mentre que el juvenil va produir 2,740, una mitjana d’1,600 i 390 partícules per dia, respectivament.

Extrapolant aquests resultats, un sol cuc marí pot crear centenars de milers de partícules microplàstiques cada any. Una sola boia que conté de set a vuit poliquets, el nombre mitjà de cucs que van trobar els investigadors per cada boia, i que produeixen al voltant d’un milió de partícules cada any.

El biòleg marí Richard Thompson, expert en contaminació plàstica en la Universitat de Plymouth en el Regne Unit, assenyala que si bé aquesta recerca descriu un altre efecte de la contaminació plàstica, no diu ress sobre una possible solució. Ell diu que la societat necessita “aturar el flux de plàstic cap al medi ambient i treballar cap a una economia més circular que considere el final de la vida en l’etapa de disseny”. L’única manera d’evitar que els cucs marins mengen i expulsen microplàstics és deixar d’abocar plàstic en l’oceà.


Font: Hakaimagazine Foto: Google

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)