El creixement de les Muixerangues

País del Mar
Publicat en Novembre 14, 2018, 2:40 pm
7 mins

El naixement de la Federació Coordinadora de Muixerangues el gener de 2018 així ho posà de manifest.

Les colles varen fer tanta pinya que crearen una Federació que ofereix, d’una banda, una bona mostra de valors cívics i d’èxit col·lectiu i, d’altra banda, un exemple de cultura viva i en moviment, que pren el valencià com a llengua vehicular. Per aquest fet, Escola Valenciana ha fet valdre aquest compromís amb la llengua i ha reconegut la Federació Coordinadora de Muixerangues amb el premi a l’Ús Social del Valencià.

La Muixeranga és un element festiu que s’ha conservat en diferents pobles valencians i que, amb variants locals i diferents denominacions, es ballava en gran part de la Corona d’Aragó i, per tant, en l’antic Regne de València.

Els Valors cívics de les muixerangues, una història d’èxit col·lectiu

Hi ha una sèrie de valors lligats a les muixerangues com són els de la solidaritat, la cooperació i el compromís de moltes persones, independentment del seu sexe, origen, edat o condició física.

Les dones en la muixeranga

La presència de la dona és total i en tots els àmbits, tant a les places com a les seus. Hi ha dones que ocupen qualsevol posició de la pinya i el tronc, però també tenim dones en llocs de responsabilitat en les colles, com ara presidentes o mestres. A més, algunes colles com la Jove de València o la Conlloga de Castelló compten amb comissions feministes o d’igualtat.

Panorama actual

Actualment, hi ha 21 colles, des de Vinaròs al nord a Alacant al sud, amb una majoria de colles ubicades a les comarques centrals. Les fonts muixerangueres són les colles tradicionals, en especial de les d’Algemesí, d’on la majoria han adoptat el nom, però també dels Negrets de l’Alcúdia o dels Locos de l’Olleria

La part fonamental de les Muixerangues està la pinya

La pinya, és a dir, les persones que en formen part, independentment de la posició que ocupen: membres de la Junta Permanent, de l’Àrea Tècnica, representants de les muixerangues en la Junta General, en la Comissió de Garanties o muixeranguers i muixerangueres que cada cap de setmana omplen les places i els locals d’assaig. Elles i ells són la força dela Federació.

Les muixerangues comparteixen trets com és el cas d’estructures piramidals, que en la majoria de casos tenen un acabament 1+1, que moltes vegades tenen moviment (roden, caminen, es despleguen, s’alcen des de baix) i que el xiquet o la xiqueta que la corona, sempre que es pot, alça la cameta.

Metafòricament, la muixeranga és com un arbre humà, en què la base resideix en les arrels i el tronc, i es deixa la part de la copa i la fulla per a les futures generacions. L’encarregat de coronar, si és possible, mou la cama en un gest que vindria a significar l’obertura de l’arbre dalt de tot.

Tasca de recerca documental per recuperar la memòria muixeranguera

Actualment, el moviment muixanguer ha hagut de rescatar com ha pogut qualsevol apunt històric que tinguera validesa. Les principals fonts on cal investigar són els documents als arxius i, per altra banda, les fonts orals. Malauradament, és molt difícil rastrejar evidències de l’existència de torres humanes als nostres pobles, però no és impossible.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua treballa en l’elaboració d’un glossari sobre el món muixeranguer

Històricament, les muixerangues han anat estretament lligades originàriament a les festes de les marededéu, Trobades, en especial, a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però també d’altres com la Mare de Déu de l’Oreto a l’Alcúdia, la de Sales a Sueca o la de l’Ermitana a Peníscola.

Com diu Maria Mercè Marçal i canta Mireia Vives, “hi haurà rems per a tots els braços”

 

Per alçar les estructures que s’alcen, en especial les més complexes, cal la solidaritat, la cooperació i el compromís de moltes persones, independentment del seu sexe, origen, edat o condició física.

Torres humanes al món
En altres indrets del planeta també es fan torres humanes, com és el cas del Marroc, Alemanya, Itàlia, però també a Sud-Amèrica, l’Índia, el Japó i Corea. Per a més informació al respecte, es pot consultar el llibre “Un món de muixerangues”.

Al territori espanyol
Es fan figures humanes a l’Aragó, com ara el Dance de Tauste, i hi ha colles castelleres a Mallorca o, fins i tot, a Madrid. A més, recentment, s’ha creat una muixeranga a Barcelona.

Tècnicament
Les colles han guanyat tècnicament molt, cosa que fa que es puguen fer muixerangues amb certa complexitat, però també ha augmentat la seguretat, en especial en donar-li importància a la pinya i a elements com el casc en xiquets i xiquetes.

Cada vegada hi ha més colles i més gent que totes les setmanes es reuneix per a fer muixerangues, ja siga a les places, als carrers o als locals d’assaig. D’una banda, moltes més colles fan estructures més altes.


Font: Escola Valenciana Foto: Wikipedia

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)