Com viatjar a Marte sense eixir de Castelló

País del Mar
Publicat en Novembre 19, 2018, 8:11 pm
5 mins

Vaig eixir amb direcció a Marte des de Vila-real. El viatge era llarg, per això vaig començar amb un desdejuni continental en la cafeteria Por amor al arte que està davant del Convent, l’espai d’art que és al carrer Hospital número 5 de Vila-real. Una vegada teníem el combustible necessari, vam creuar el carrer i ens van endinsar en l’espai expositiu. Vos promet que mai havia assistit a una exposició col.lectiva com aquella. En primer lloc, vaig fer-la per error d’esquerra a dreta, començant pel final. Fent pràcticament incomprensible les narracions de les tesel.les. Tot i així, hi havia ànima en la història. Un discurs poètic i alliberador. Perquè l’exposició trencava amb les avorrides formes d’explicar un quadre, i ho feia apel.lant a la imaginació, amb la veu d’una xiqueta, una Alícia contemporània. Una vegada vaig entendre que ho estava fent malament, que tot començava des de la dreta cap a l’esquerra, el sentit d’aquell conte proclamà la seva genialitat.
Per primera vegada eixíem de la terra i travessàrem la col.lecció de César Monzonís, on la comissària Lidón Sancho i el regidor de cultura de Vila-real, Eduardo Pérez Arribas, ens van portar a “Máxima recorre abismos”. Un gràcies descomunal per a tots els artistes que han creat aquest moment del viatge marcià: Celicia Avendaño, Sofía López Mañán, Nacho Martín Silva, Emilio González Sainz,Jesús Zurita, Ellen Kooi, Juan Fernández Álava, José Luis Serzo, Gisela Ràfols, Ellen Kooi, Irene González, Jamie Baldridge, Marcelo Valero Narváez, Ruth Morán, Chechu Álava, Arturo Doñate, Santiago Morilla, Eulàlia Valldosera, Carlos Aires, Nicola Constantino i Manuel Antonio Domínguez.

Ens quedem muts, amb l’alegre nostàlgia de deixar arrere l’Home Múltiple i els Trupitos, Tristanejo i el trotambulista Peñarrubiales, en una exposició que, sobretot per als que aprecien l’art i la imaginació, (i per als que no també), hi serà fins el 12 de gener del 2019.

El viatge continua, encara falten hores, i, pel camí, decidisc baixar al refugi de la plaça Tetuán de Castelló. Un amagatall humit i esperançador, fet pels que volien sobreviure als feixistes, i que ens recorda com el bàndol franquista va actuar en aquesta part del Mediterrani.
A les cinc i quart, aterre al pàrquing de Marte. Vaig saltant els tolls marcians que proliferen en períodes de ciclogènesis i acabe entrant en l’auditori. Un edifici més geomètric que esfèric, en el qual primer has de passar un control i depositar 5 euros europeus a canvi d’una polsera.

Comence per les editorials i acabe per entrar en l’espai. Dues hores de visites fins a la perfomance de Verónica Ruth Frías, que té lloc en el hall de baix a les 19:30h.

De la visita, destaque les escultures de Roberto Sanguino (Art Room Sitges), les fotos de David Delgado Ruiz, especialment la dels Refugiats (DDR Art Gallery), la grata sorpresa gràfica d’EST-ART, les incontestables expressions dels paisatge de Xavi Muñoz (Gal.leria L&B), la força de les imatges de Marcelo Vizquez (Gal.leria Punto), l’obra gràfica i escultòrica de Laura Salguero (La Gran), les escultures dels banyistes de Javier Aldarias (Silves Arte Contemporáneo), Lancelot de l’artista Daniel Dobarco i la gran portada de l’Editorial Sublime.
Dins de MARTE SOCIAL, cal fer una menció a l’obra audiovisual de Gabriel Andreu i el crit esqueixador de Verónica Ruth Frías damunt d’una columna de llibres a més d’un metre del terra marcià, reclamant la igualtat i el reconeixement de les dones en el món marcià, i el que és més important, en el de l’art.


 

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)