Trobats almenys 58 vaixells naufragats d’èpoques grega, romana i bizantina en les illes de Fournoi (Grècia)

País del Mar
Publicat en octubre 15, 2018, 10:30 am
6 mins

Des que en 2015 un equip internacional començara el projecte submarí, l’arxipèlag de Fournoi, situat a l’est de l’Egeu, ha resultat ser una autèntica mina d’antiguitats.

L’estret marge entre unes illes amb profunditats molt rocoses ha tret a la llum una de les concentracions de naufragis més grans del món.

Restes de vaixells antics on, segons les teories de l’equip d’arqueòlegs, van naufragar víctimes de tempestes sobtades en una zona envoltada de rocosos penya-segats. Molts d’aqueixos vaixells transportaven carregaments, productes alimentaris en una ruta que connectava l’Egeu en una ruta comercial que encara s’utilitzava en el segle XX.

Peter Campbell, de la Fundació Nàutica RPM, arqueòleg submarí i codirector del projecte Fournoi, va presentar les troballes com un autèntic tresor. “És difícil descriure l’emoció, va ser simplement increïble. Sabíem que havíem ensopegat amb alguna cosa que canviaria els llibres d’història”, i va remarcar la importància d’aquests. “Probablement estem davant d’un dels principals descobriments arqueològics del segle, ja que ara tenim una nova història per explicar sobre una ruta de navegació que connectava l’antic Mediterrani”, va dir Campbell a Reuters.

La fundació està col·laborant en el projecte amb l’Eforat d’Antiguitats Subaqüàtiques de Grècia, que s’encarrega de la recerca.

De les 22 troballes amb les quals van començar el 2015, han passat a la xifra actual de 58, i l’equip creu que encara hi ha més secrets en el fons marí.

Els bucs i el seu contingut mostren una imatge de vaixells que transportaven mercaderies en rutes des del Mar Negre, Grècia, Àsia Menor, Itàlia, Espanya, Sicília, Xipre, el Llevant, Egipte i el nord d’Àfrica.

L’equip ha recaptat més de 300 antiguitats dels naufragis, en particular àmfores, que donen als arqueòlegs una inèdita visió de les mercaderies que es transportaven per tot el Mediterrani.

ÀMFORES AMB VI, OLI, SALSES DE PEIX I MEL

“El noranta per cent dels naufragis que trobem en l’arxipèlag de Fournoi portaven un carregament d’àmfores”.

“Les àmfores eren recipients utilitzats principalment per al transport de líquids i semilíquids en l’antiguitat, per la qual cosa els productes que es transportaven eren principalment vi, oli, salses de peix, tal vegada mel”, va dir l’arqueòleg i director del projecte de Fournoi, George Koutsouflakis, de l’Eforat d’Antiguitats Subaqüàtiques. La salsa de peix de la regió del Mar Negre era un producte car en l’antiguitat, segons Koutsouflakis.

Els arqueòlegs es van entusiasmar especialment amb les àmfores que van trobar procedents del mar Negre i del nord d’Àfrica, i de naufragis de l’època romana tardana, ja que és rar trobar carregaments d’aquestes regions intactes en naufragis a l’Egeu, va dir Koutsouflakis.

El mal temps és l’explicació més probable de l’enfonsament dels vaixells en la mateixa àrea, va dir. La regió experimenta moltes ratxes sobtades i violentes de vent i hi abunden les costes rocoses.

Fournoi era un punt de parada perquè els vaixells passaren la nit durant el seu viatge.

“A causa del fet que hi ha passatges estrets entre les illes, i una gran quantitat de golfs i vents descendents des de les muntanyes, es creen tempestes de vent sobtades”

“No és una coincidència que s’haja trobat un gran nombre de naufragis en aqueixos passatges… Si hi ha un canvi sobtat en la direcció del vent, i si el capità era d’una altra àrea i no estava familiaritzat amb les peculiaritats del clima local, és fàcil que perdera el control de la nau i caigueren sobre les roques”, va dir Koutsouflakis.

En temps posteriors, Fournoi va ser considerat un refugi per a pirates, va dir Campbell. Als pirates els atreia la zona per l’abundant flux d’embarcacions carregades de mercaderies riques. Encara que es creia que el clima era la raó principal dels enfonsaments, la pirateria podria haver-hi contribuït en alguns casos, va dir.

L’estat dels vaixells naufragats és variat. Alguns estan ben conservats, mentre que uns altres estan fets miques després que els vaixells s’estavellaren contra les roques.

“Tenim naufragis que són completament verges. Sentim que vam ser els primers a trobar-los, però estan en aigües molt profundes, a una profunditat de 60 metres. En general, a partir de 40 metres, tenim restes en bones condicions. Tot el que estiga per sobre de 40 metres “ha perdut la seua consistència o ha sigut molt saquejat en el passat”, va dir Koutsouflakis.

L’equip de recerca va descobrir els vaixells naufragats gràcies a albiraments de bussos i pescadors locals.

Fournoi es compon de 20 illes xicotetes, illots i esculls situats entre les illes d’Ikaria, Patmos i Samos. La població no arriba a més d’1.500 habitants, residents en la seua majoria en l’illa principal de Fournoi.

L’equip, que inclou arqueòlegs, arquitectes, restauradors i bussos, desitja crear un centre d’arqueologia subaqüàtica en Fournoi per a estudiants, així com un museu local per a albergar les seues troballes.


Font i Foto: Reuters

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Un comentari de: Trobats almenys 58 vaixells naufragats d’èpoques grega, romana i bizantina en les illes de Fournoi (Grècia)

Envía un comentari

  • (No publicat)