Els artesans d’Atenes lluiten per la seua permanència al carrer

País del Mar
Publicat en Octubre 31, 2018, 2:59 pm
5 mins

El centre d’Atenes viu una de les confrontacions històriques més crucials pel que fa al manteniment de la comunitat artesanal. Les autoritats consideren que enlletgeix el centre històric. Sens dubte, estem davant d’una forma d’entendre el turisme i l’espai públic amb dues visions oposades. Fa unes setmanes, la problemàtica va sorgir quan la Policia Municipal es va plantar davant els artesans, obligant-los a arreplegar les seues tendetes. Des d’aquell dia, la vigilància és constant i les cadires que quedaren romanen buides.


“No a l’extermini dels artesans. L’artesania aporta cultura”


Al final del carrer Apostolu Pavlu, anomenat així en honor a l’apòstol Pau, predicador del cristianisme en la Grècia romana, artesans i venedors es reuneixen diàriament per a protestar i arreplegar signatures contra el desallotjament d’un espai públic que ha sigut el seu taller i lloc de venda durant aquesta dècada crítica per al país.

“El carrer és la nostra vida i sosté la nostra supervivència. Volem romandre ací amb dignitat”, resa una pancarta.

La decisió executada per l’Ajuntament ve proposada pel ministeri de Cultura grec, segons ha confirmat Eleni Banu, directora del Departament d’Arqueologia d’Atenes.

“Volem que els carrers per als vianants arqueològics (Dionisiu Areopayitu, Apostolu Pavlu i Adrianú) estiguen lliures. A més, hem rebut protestes dels veïns contra els venedors”, explica.

Per a traure’ls dels carrers arqueològics, l’Ajuntament proposa llocs alternatius de venda. No obstant açò, la presidenta de l’Associació d’Artesans i Venedors Ambulants, Evi Litsa, sosté que no són adequats.

Són les places Avdi i Victoria, per on amb prou faenes passa el seu públic principal: els turistes. Aquesta última, coneguda com a campament improvisat per a centenars de refugiats en 2015 i 2016, es troba en un barri que, malgrat ser cèntric, està molt deprimit.

 

L’Ajuntament no ha pres cap iniciativa de diàleg.


“Nosaltres sí, moltes vegades. Hem enviat diverses propostes per escrit com pagar un lloguer pel lloc que ocupem en el carrer o fer les tendetes uniformes per raons d’estètica, i mai rebem una resposta”, assegura Litsa.

Nely Papajelá, vicealcaldessa responsable de gestió d’espais públics, explica que han proposat altres zones més transitades per al trasllat dels artesans, però que el Departament d’Arqueologia d’Atenes les ha rebutjat “per estar al costat de llocs arqueològics”.

Maria, cambrera en una cafeteria en aqueix carrer, agraeix la mesura.

“Crec que cal assegurar-los llocs legals amb regles precises en punts on no provoquen problemes a les tendes. Que no continue com fins ara, que havíem de foragitar-los perquè es col·locaven davant de la nostra terrassa”, assegura.

Julio Picuasi, artesà equatorià, porta tretze anys a Grècia, nou dels quals ha estat en aquest carrer elaborant i venent productes típics de la seua terra.

“En part, l’Ajuntament té raó en fer un control, però tampoc ens ha consultat. Els que estem ací no tenim treball. Aquest lloc és per als artesans aturats i no ens han consultat què farem després, no pensen en nosaltres. Estem en suspens”, lamenta Picuasi.

Una visió similar ha expressat als mitjans Petros Konstantinu, regidor a Atenes pel Front de l’Esquerra Anticapitalista Grega (Antarsya), qui sosté que “la campanya per a millorar el centre històric i comercial d’Atenes s’ha convertit en una palanca per a l’extermini dels pobres de la ciutat”.

La presidenta dels venedors defensa que no solament treballen en el centre històric i comercial, sinó que el protegeixen i cuiden, ja que la delinqüència en la zona s’ha reduït dràsticament i arrepleguen tant els seus desaprofitaments com els que els transeünts tiren al sòl davant la falta de papereres.

“Quan no estàvem ací els artesans açò estava molt desolat i hi passava molt poca gent. Recorde que quan vam arribar, el carrer  es van omplir de colors”, afig Picuasi.

El passat cap de setmana, aquells que han passejat pel centre han tornat a apreciar els llocs dels artesans que, malgrat la presència policial que els adverteix, han decidit ocupar les seues cadires i obrir al públic per a reclamar el seu dret a treballar.


Font: Yahoo  Foto: Pixabay

Ana Mora Segura i Yannis Chryssoverghis

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)