Elixir Creatiu sorprèn amb un “shoefiti” de mil sabatilles pels carrers de Borriana

País del Mar
Publicat en octubre 22, 2018, 4:30 pm
4 mins

La instal·lació anuncia el seu pròxim projecte en La Mercè

El col·lectiu Elixir Creatiu, format per Juan Poré, José Ferrer i Ángel Igual, ens anuncia amb un “shoefiti” pels carrers de Borriana el seu pròxim projecte expositiu. Com ja ens tenen acostumats, Elixir Creatiu sorprèn amb una instal·lació per a promoure el seu particular camí, el camí de l’Alción (la seua, fins ara, més original incursió en el món del jo). I ho fan en forma de projecte expositiu comissariat per Silvia Tena, una investigadora i crítica de la cultura de la contemporaneïtat, molt vinculada a entitats com l’IVAM, el MACBA o el MNAC, que acaba de rebre el premi Caixa Popular a la millor exposició comissariada en la VI edició d’Obert València, 2018.

Segons resa el text que apareix en la sola de les 1000 sabatilles repartides per la localitat, l’exposició “Alción: poètiques entorn del jo” podrà veure’s en la sala d’exposicions del Centre Municipal de Cultura La Mercè des del 24 de novembre al 19 de gener de 2019.

Tal com explica la comissària del projecte, Silvia Tena, Shoefiti és un joc de paraules anglosaxones que combinen el vocable shoe (sabata) i grafit. Defineix una pràctica que consisteix a adornar els carrers amb calçat de tot tipus penjant dels cables telefònics o elèctrics, ponts, fanals i altres elements de l’espai públic. Aquest costum es va iniciar en els barris conflictius i marginals d’EUA a manera de codi secret per a “grafitejar” o senyalitzar zones de la ciutat que havien de ser “marcades” o ressaltades. També es relaciona, però, amb rituals de celebració d’obertura o tancament d’alguna fase del cicle vital: el final d’un grau o curs acadèmic, l’anunci d’un matrimoni pròxim… Aquesta pràctica, avui estesa per ciutats d’Estats Units, Mèxic i Alemanya, ja ha sigut arreplegada pel cinema (Wag the Dog o Big Fish de Tim Burton en són alguns exemples) i hi ha qui la qualifica de mostra artística de carrer; així va ser precisament com Ed Kohler encunyaria el vocable en 2005.

Però hi ha encara una tercera lectura; Primo Levi, en les seues recreacions dels camps de concentració arreplegades en “Si açò és un home“, relata com als reclusos, en entrar en els camps d’extermini, els eren requisats les sabates (els llevaven la seua identitat civil) per a lliurar-los uns altres. És a dir, els era arrabassada la identitat pròpia per a ser relegats a l’anonimat del reclús, a la no-identitat. Així doncs, les sabates ens simbolitzen, defineixen el nostre jo (en molts contes i llegendes l’home sense sabates sempre és el personatge pobre i miserable, mentre que en uns altres, la sabata constitueix la seua més preuada propietat) i, d’altra banda, ens permeten caminar un camí. I és que, com va dir Richard Long al llarg dels seus més de cinquanta anys caminats, caminar és una forma senzilla de relacionar-nos amb el món que ens envolta, representa independència i llibertat i ens permet aconseguir la meta que perseguim.


Font: Mascultura Foto: Facebook

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)