Laura Pitarch: La il·lustració és una eina comunicativa molt potent i sol estar poc valorada socialment

País del Mar
Publicat en setembre 24, 2018, 3:16 pm
12 mins

Laulauenlaseuatinta està integrat per Laura Broch (diplomada en Educació Primària per l’UJI) i Laura Pitarch (Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB)).
Han pintat murals a més de 20 escoles de Vila-real, Betxí, Borriana i València. Actualment pinten al CEIP Pedro Alcázar de Nules i tenen més intervencions previstes a Almenara i València.

També pinten en interiors d’habitatges, habitacions infantils o despatxos en col.laboració amb altres il.lustradors com l’Espai Visions de Barcelona o al Museu Pati Herreriano de Valladolid, o bars com Gastrotentación de Vila-real. Cal destacar el mural de 72m2 fet per a l’Ajuntament de Vila-real sobre la història de la ciutat.
També han participat en l’editorial Badidibú, un conte infantil il.lustrat, amb CEAPA i amb publicacions educatives dirigides a centres educatius com “Sant Pasqual, un garbonet” o “Personatges Il·lustrats”.

Altres projectes

Han realitzat diferents campanyes educatives d’inici de curs per a les escoles del País Valencià. Actualment participen en un projecte educatiu d’alimentació saludable i agricultura ecològica amb Intur i estan preparant materials didàctics per a la Comunitat de Regants de Vila-real.

Així mateix també fan cartells, logotips i altres tasques a mida d’il·lustració i disseny gràfic, tant per a empreses com per a particulars.


Integració, gènere, rols, segregació, cooperació, convivència. Són alguns dels objectius que treballeu amb Laulauenlaseuatinta. Consideres que l‘educació està preparada per a afrontar un debat obert d’aquestos temes?

Les i els mestres estan preparats i tenen molta predisposició i ganes de treballar, però el sistema educatiu que segueix enfocat al sistema capitalista els talla les ales a l’hora d’innovar i crear noves estratègies educatives perquè s’ha d’acomplir un currículum que de vegades per context del centre o de les famílies no es pot complir o no és el més adient per a l’alumnat.

No obstant això, considere que des de les escoles i instituts es fa molta feina per millorar l’educació i el context educatiu. Un exemple són les campanyes que s’estan començant a moure per reinventar els patis, per repartir millor els espais i fomentar noves maneres de joc que integren a tot l’alumnat i milloren la convivència i la coeducació.

Amb quins materials soleu treballar?

Solem treballar amb aquarel·les, acrílics i tinta xinesa i també amb dissenys digitals i collage. Tot i així, ens agrada introduir diferents materials i tècniques per adaptar-nos a les característiques de cada projecte. Oferim serveis d’il·lustració personalitzats sobre diferents suports: paper, fusta, suport digital i pintura mural.

Quines són les novetats que presenta LauLau?

Un dels nous projectes que oferim, relacionat amb la pintura mural, són els jocs al pati. Es tracta de pintar a terra diferents jocs simbòlics com mercats, cases, pàrquings de cotxes, restaurants, una classe d’escola o qualsevol espai que propose l’alumnat. L’objectiu és democratitzar l’espai al pati i fomentar el joc creatiu i cooperatiu per tal que tot l’alumnat se senta integrat en el moment de l’esbarjo i trobe el seu lloc al pati, que sol estar envaït pel futbol, que genera problemes de convivència i provoca la segregació de l’alumnat. I és que, en aquest joc de baló tan alineat a l’univers masculí i al capitalisme, i per tant, a la competitivitat, se sol deixar fora a l’alumnat que no compleix les preferències associades al seu rol de gènere, ja que les xiquetes a les quals els agraden els esports no solen ser admeses en el joc, i els xiquets que tenen altres preferències de joc, se’ls deixa fora del grup.

 

Com valores la vostra aportació?

Considere que la nostra aportació s’ha creat a demanda i en col·laboració amb l’escola pública, ja que els primers projectes de pintura mural col·laborativa amb els xiquets i xiquetes els vam iniciar a petició dels i les mestres del CEIP Carlos Sarthou de Vila-real per a la setmana cultural. L’objectiu d’aquesta iniciativa, a més de fer participar a l’alumnat en la decoració del seu centre, al mateix temps que aprenen continguts d’educació plàstica i visual, era millorar la imatge dels centres educatius més antics. Però aquest projecte ens el demanen tant els col·legis antics com els nous, que tenen espais reduïts amb massa formigó i pocs elements vegetals i volen donar al pati més vida per fer-lo un espai més atractiu per als xiquets i xiquetes.

Per una altra banda, el projecte de jocs al pati neix també arran de la col·laboració amb un altre centre educatiu de Vila-real, el CEIP Pasqual Nàcher, davant la necessitat de redistribuir els espais de joc per fomentar el joc lliure i simbòlic entre els i les més menudes de l’escola.


Qui penses que vos podria tirar una maneta?

Les institucions públiques podrien col·laborar amb els centres per subvencionar projectes d’aquest tipus; des dels Ajuntaments per millorar el manteniment i des de la Generalitat per fomentar projectes en favor de la convivència i la integració.

Què és per a tu el dibuix?

Per a mi el dibuix és una eina per a comunicar, per a explicar el món com el veus i com t’agradaria que fos, que et permet materialitzar qualsevol idea que pugues imaginar.

 


Com definiries el dibuix dins del Món editorial. És molt diferent de la pintura mural?

Canvies el tipus de tècnica en els encàrrecs editorial. Normalment demanen dibuix digital o tècniques de treball més de taula i ordinador, és una feina més solitària. Jo, personalment, preferisc la pintura mural, perquè és molt més lliure, es practica normalment en espais oberts i, quan és col·laborativa amb altres persones, resulta molt enriquidor el procés de creació.

Quins colors prefereixes? T’agrada el groc?

M’encanta el groc i m’agraden tots els colors, sempre que no s’utilitzen per marcar diferències de gènere.

Quins murals pintaries més enllà de les escoles?

Em va agradar molt el procés de creació del mural de la història de Vila-real, i m’agradaria repetir l’experiència pintant al carrer, perquè hi ha molt de feedback amb la gent que passeja i et donen idees i l’acabes fent un poc de totes i tots.

Si canviares de professió, quina triaries?

Trobe a faltar escriure més sovint, així que supose que alguna relacionada amb
la redacció i l’edició de textos.


Els dibuixos com a activitat col·lectiva: quins pros i contres té?

Per a mi dibuixar de manera col·lectiva és molt enriquidor, perquè has d’estar obert a les idees dels altres i participar de manera respectuosa perquè tothom acabe tenint veu en la creació final. I és així com crec que s’aconsegueixen millors resultats, amb la col·laboració i compartint idees.

Quins són els millors records a l’hora de pintar amb xiquets?

El que més m’agrada és que com participen en el procés, s’ho senten molt seu i estan molt satisfets de deixar la seua empremta en la seua escola. A més, com que per a ells sol ser un lloc prohibit per a pintar, ho gaudeixen molt.

On fa falta més il·lustració?

A tot arreu, en les campanyes socials, en les publicacions més serioses, en els materials didàctics infantils i juvenils, i també per a adults… La il·lustració és una eina comunicativa molt potent i sol estar poc valorada socialment, perquè no s’entén com una activitat seriosa.

On penses que no pintes res?

No pinte res en contextos d’odi, masclisme, segregació i abús de poder. Mai treballaria a canvi de res, per a cap empresa o institució que fomente aquests principis.

 


Quines coses canviaries en l’educació infantil?

El sistema educatiu en general. La societat canvia però el sistema es reprodueix. Cal renovar el sistema educatiu per donar més valor als projectes de treball del cos de mestres que al final són els especialistes de l’educació i els que la porten a terme i, per tant, també qui coneix les necessitats i carències reals. Així mateix, també cal que l’educació siga vertaderament gratuïta i que atenga amb recursos a la diversitat.

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)