El guionista grec Efthimis Filippou rebrà la Palmera d’honor de la Mostra de València

País del Mar
Publicat en Setembre 20, 2018, 10:33 am
7 mins

 

La 33 Mostra de València-Cinema del Mediterrani, del 18 al 28 d’octubre del 2018 en els Cines Babel i en IVC-La Filmoteca, lliurarà la seua Palmera d’honor, i repassarà la seua filmografia, al guionista grec Efthimis Filippou. A més el festival retrà homenatge a dos valencians recentment desapareguts: el productor Josep Antoni Pérez Giner i l’artista multidisciplinari Carles Santos.

Efthimis Filippou (Grècia, 1977) guionista, periodista i autor de cinc obres per a teatre, rebrà la Palmera d’Honor de Mostra de València-Cinema del Mediterrani. En el marc del festival, el guionista realitzarà una masterclass sobre escriptura cinematogràfica en Filmoteca València el dissabte 20 d’octubre.

Posseïdor d’un estil molt personal, Efthimis Filippou barreja amb mestria allò quotidià amb allò absurd, l’humor negre amb la violència més crua, la distopia amb el surrealisme i allò fantàstic amb allò banal. “Un autor que no es conforma amb esgarrar la superfície del problema, sinó que investiga sobre el comportament humà i les estructures socials en condicions extremes” assenyala Eduardo Guillot, director de programació de Mostra de València.

En aquest cicle retrospectiva veurem les seues col·laboracions amb el director Yorgos Lanthimos: “Caní”, “Alps”, “Llagosta”, que li va valdre una nominació a l’Oscar, i “El sacrifici d’un cérvol sagrat”, pel·lícules que s’han convertit, en menys d’una dècada, en clàssics de culte. Així com altres col·laboracions com amb el cineasta Babis Makridis en “L” o amb la directora Athina Rachel Tsangari en “Chevalier”. I és que pocs guionistes han aconseguit desenvolupar en tan poc temps un treball tan personal, amb unes marques tan identificables.

Cicles Homenatge

El festival dedicarà en aquesta edició cicles a dos valencians recentment morts. “Mostra de València no podia deixar de retre homenatge a un dels més grans productors de la història del cinema espanyol com és Pérez Giner i a un dels nostres artistes més universals, Carles Santos“, afirma Gloria Tello, regidora de cultura de l’Ajuntament de València.

El productor valencià Josep Anton Pérez Giner, mort el passat mes d’abril a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) als 83 anys, va participar en la producció de més d’un centenar de pel·lícules. Giner es va iniciar com a auxiliar a mitjan dècada dels cinquanta, i amb el pas dels anys es va convertir en una figura clau en el terreny de la producció cinematogràfica a Espanya.

Pérez Giner va ser soci de Ricardo Muñoz Suay en Profilmes, impulsor del gènere de terror espanyol dels setanta, protagonista de crucials canvis en el cinema de la Transició i padrí de nombrosos cineastes emergents, als quals va donar la seua primera oportunitat. En paraules del guionista Piti Español, “sense Pérez Giner no es pot explicar la història del cinema espanyol dels últims cinquanta anys”.

En la seua extensa filmografia, de més d’un centenar de títols, destaquen treballs al costat de Glauber Rocha, Paul Leduc, Sergio Leone, Vicente Aranda, Eloy de la Iglesia, Joaquím Jordà, Bigas Luna, Ridley Scott, Manuel Gutiérrez Aragón, Ventura Pons o Joseph Losey, entre uns altres.

En la 33 Mostra de València es podrà veure “El bueno, el feo y el malo” de Sergio Leone; “Juguetes rotos” de Manuel Summers; “La muchacha de las bragas de oro” de Vicente Aranda; “El pico” de Eloy de la Iglesia; “Mones com la Becky” de Joaquim Jordà i Nuria Villazán; “Radiacions” de Judith Colell y “L’Orquestra de les estrelles” d’Eduard Cortés.

Resulta impossible etiquetar en una sola disciplina l’obra de Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017), artista polifacètic com a pocs. Pianista de formació, no solament va compondre i va interpretar peces musicals i obres de teatre, sinó que també va dirigir i va protagonitzar diverses pel·lícules experimentals des de finals dels seixanta, en les quals investigava sobre el paper de la música i el so en la percepció d’un film per part de l’espectador.

Durant els anys setanta, Santos va compondre la música per a molts dels primers curtmetratges de Pere Portabella, de nou experimentant amb el concepte de banda sonora i el que representa, elaborant un discurs que en la gran majoria de casos no era solament un mer suport per a les imatges que es veien en pantalla. Carles Santos va formalitzar l’humor com a mètode de comunicació fílmic i sonor.

Mostra de València reuneix en aquest cicle alguns dels curtmetratges en què va participar l’artista al llarg de la seua carrera, sumant-se d’aquesta manera als diversos homenatges a la seua figura que les institucions valencianes han programat al llarg de 2018. El cicle ha sigut elaborat amb la col·laboració del Institut Valencià de Cultura, Films 59 i Fundació Caixa Vinaròs.

Aquests cicles homenatge se sumen al repàs a l’última fornada cinematogràfica feta en el Mediterrani en la seua Secció Oficial, la secció informativa i els cicles sobre el cinema negre francés i el nou cinema palestí, que conformen la 33 edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani.


Font i foto:Mostra de València-Cinema del Mediterrani

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)