Pau Calduch: “El que es veu sota l’aigua, és com viatjar a un altre món i de forma íntima”

País del Mar
Publicat en Agost 31, 2018, 9:26 am
20 mins

Entrevistem a Pau Calduch monitor de Palaigua


Pau Calduch (41 anys) és monitor d’activitats aquàtiques a la mar.

La seva dedicació ha sigut treballar amb gent, com a monitor, educador, mestre d’escola i ara, des de fa tres anys, com a monitor de kayak, snorkel, paddle surf i surf. Activitats que sent hobbies, ha convertit en treball.

A banda d’això, en temporada escolar està posant en pràctica un taller a les escoles i instituts per previndre l’assetjament escolar que està tenint molt bona acollida. Com diu ara mateix es sent molt content per que pot treballar com li agrada, treballant la dinamització de grups.

Quan naix Palaigua?

Naix a l’estiu del 2016 a Marina d’Or (justament…) i d’ahí, fugint d’un lloc massificat com aquest, i amb poc interès per les activitats que oferia, vaig traslladar-me a  Torrenostra i Alcossebre, alternant-los segons demanda.

En quin moment t’adones que vols dedicar-te a les activitats del mar?

Doncs a partir de trobar-me en crisi per dedicar-me a la docència (he segut mestre de primària interí durant nou anys) i, encara que m’agrada molt treballar amb xiquets, em sentia nugat de mans per poder treballar com crec i sentint que estava prostituint-me moralment en haver d’executar una forma de treballar que se m’imposava i amb la qual fa molt que no crec. Sentia que estava col·laborant en la continuïtat d’un sistema obsolet i pervers que fa que els xiquets i xiquetes no desenvolupen el seu potencial com cal i que els mestres anul·len la seva creativitat i la d’ells mateixos. Per descomptat, jo m’estava fent mal a mi mateix sent conscient de tot açò i podent fer molt poc per canviar-ho. Vaig estar una mica deprimit i, després d’un intent d’escapada amb un amic per recórrer la Península amb una autocaravana, vivint del que trauríem tocant guitarres i cantant on poguérem, vaig decidir convertir les meues aficions en treball. Així vaig decidir invertir en material i treure’m les titulacions de monitor.
Sempre m’ha agradat molt la mar, ja que m’he passat la majoria d’estius de la meua infància en un càmping, davant la mar, fent de tot: pesca, snorkel, body board, pesca submarina..(ara ja no pesque, eh!). Altra raó de pes es que es posés de moda el paddle surf en els últims anys i jo he practicat paddle surf amb ones (tipus surf) des de fa anys, és a dir, que tenia experiència i podia ensenyar a practicar paddle surf de travessia, que encara és més fàcil. Per tant, vaig fer la formació oficial per poder ensenyar-lo, i ací estic, fent molt més que paddle surf.

Com definiries la teua experiència aquest any en Torre La Sal?

En general, m’enduc un bon sabor de boca per l’experiència viscuda, ja que no hi ha hagut cap incident i tota la gent que ha vingut a fer les activitats ha sortit satisfeta i contenta. Destacaria, sobretot, l’entorn, que és privilegiat a pesar d’estar a un pas de la mola de Marina d’Or. Tenir el Prat de Cabanes a un pas i la pradera de posidònia a uns 400 metres de la costa ha sigut un dels punts forts de les rutes. Molts clients no havien fet mai snorkel, o sols en la mateixa vora de la platja, i, quan han vist la pradera, que impressiona per qui no ha fet mai snorkel, amb la vida que alberga, o fer snorkel en zones rocoses costaneres, que encara conserven bastant vida, és una experiència molt xula que no s’oblida fàcilment. Les postes de sol, passejant amb paddle surf o Kayak pel marge del Prat, veient només natura, sense res artificial, també són una passada.

El problema és que, al ser un treball de temporada (que son dos mesos en el fons), si hi ha dies roïns, amb mal temps (vent, pluges, mar rebolicada no apta per l’snorkel…) com n’hi ha hagut amb massa freqüència, és complicat arribar a fer una mica de caixa i que el treball siga, de veres, rendible.

Què en destacaríes i què en milloraries d’aquests darrers mesos?

Milloraria, en l’entorn de Torre la Sal: més personal de neteja per tenir la zona, que és bonica i bastant natural, com cal. Ara fa bastanta vergonya, sobretot la zona d’aparcament. Cartells explicatius sobre la necessitat de reciclar i de deixar els residus en els contenidors adequats perquè no acaben a la mar. Per desgràcia, me’n trobe bastants durant les rutes d’snorkel que, sempre que puc, arreplegue.

Parla’m del turista que ve a fer una activitat amb tu.

La majoria de gent que ve a fer les activitats que oferisc des de Palaigua sol tenir un perfil aventurer (si més no una mica) i té ganes de conèixer, de natura i esport. És el que es troba, per això sol eixir molt content. Solc estar molt a gust amb la gent que ve. Puc dir que he fet molts amics i amigues gràcies al fet de compartir amb ells aquestes experiències que, encara que siga durant unes hores, fan que es creen vincles (no sempre passa així, però és bastant freqüent). Normalment ve gent espanyola (Madrid, Zaragoza, Catalunya…), però també he tingut clients estrangers (sobretot, francesos i anglesos). Cada cop vénen més families amb nens, fins i tot xicotets. Les rutes de kayak permeten que en vinguen de totes les edats.

Quin sería un bon pla per a una familia valenciana si vol evitar fora de temporada del turisme de masses?

Hi ha diverses opcions que considere interessants perquè una família gaudisca d’unes vacances i, si ho fa fora de temporada, molt millor perquè estarà més tranquil.la i podrà gaudir del que visite amb més calma i sense aglomeracions. Ara bé, perdrien el serveis que sols s’ofereixen en temporada… En realitat no perdrien massa, en el fons.

En el meu cas, com que he segut campista i sé lo bo que és per als xiquets que estiguen en un espai obert i bastant natural interactuant amb altres persones, aconsellaria fer càmping. Si no es disposa de tenda o caravana, hi ha molts càmpings que lloguen bungalows. Es pot fer el mateix en masos rurals que lloguen casetes… Una altra opció interessant és fer de voluntaris en la xarxa WOOF, per exemple (n’hi ha més). Aquestes xarxes estan compostes per petites empreses dedicades a l’agricultura o ramaderia (en la línia BIO, en teoria) les quals estan ubicades en àmbits rurals i ofereixen menjar i llit durant el temps pactat amb el amos a canvi d’unes hores de feina (de 4 a 6 diàries, de dilluns a divendres). Hi ha granges que ho ofereixen, també, a famílies amb xiquets. Normalment es conviu i es treballa amb els amos del lloc i amb altra gent que pot venir de qualsevol país de món. És una experiència molt recomanable, ja que et dona la possibilitat d’integrar-te de ple en la cultura del lloc visitat i, a més, impregnar-te d’altres. En resum, qualsevol cosa que t’aprope a la natura.

Com valores l’experiència dels que entren per primera vegada a fer Snorkel? Què s’hi troben, en la zona de Torre la Sal i voltants?

La gent sol sortir molt satisfeta i contenta després de fer snorkel en aquesta zona, ja que no s’espera veure tanta vida i un paisatge que és molt bonic, per la seva diversitat de plantes i algues i la vida animal, que per estar en una zona costanera i prop de nuclis urbans massificats, com Marina d’Or o Orpesa, alberguen encara. Tot i això, hem de reconèixer que ha minvat respecte anys enrere. Quan visitem les praderes de posidònia amb els kayaks, que estan a uns 300-400 metres de la costa, la gent gaudeix molt al veure un paisatge que la majoria no sabia ni que existía… Quan els expliques la importància que té conservar la posidònia i els expliques que és l’ésser viu més antic del planeta, l’interès encara augmenta més.. No tenen gens de por de tirar-se a fer snorkel en una zona fosca que, d’entrada, no convida massa. La ruta de kayak més Snorkel en la qual primer visitem la pradera de posidònia i després fem snorkel amb un metre de profunditat en les cales rocoses de Torre la Sal i l’extrem del prat, dona una visió bastant completa de la fauna i flora típiques de la Mediterrània.

Quins peixos trobem en una visita a la posidònia?

Dons podem veure unes quantes espècies, com ara: salpes (platejats i a ratlles grogues), sargos i sargos reials (a ratlles tipus zebra), poblades, orades, burros, algun llobarro, pops, pepinos de mar, eriçons, anèmones, crancs, estreles de mar (amb molta sort..) i moltes altres espècies típiques de la nostra costa.

Ens podríes recomanar 3 llocs del País Valencià on fer snorkel i kayak.

Hi ha molts llocs bons per a fer snorkel, però no he tingut la sort de fer-ho encara a molts d’aquests. Del que conec, puc dir que l’illa de Tabarca és un paradís, les Columbretes també, i la zona de Xàbia (cap de Sant Antoni) i les Rotes de Dénia, alberguen molta vida. Diuen que Cap de Gata és un paradís, també Calp…

Per fer kayak hi ha també molts llocs, però el Prat de Cabanes, que estic gaudint des de juny amb les rutes de kayak o paddle, molts cops en posta de sol, em sembla un paisatge molt natural que dóna molta pau i que, a més, permet veure roques i posidònia a pocs metres de la costa. Tabarca també és espectacular, sobretot quan passeges per la part natural. Donar-li la volta és molt recomanable pel paisatge salvatge i verge que pots apreciar des de la mar, els cormorans i nosaltres…un plaer pels sentits..
La Serra d’Irta és la gran desconeguda per tanta gent de la província… I és, simplement, preciosa, per fer snorkel també. 13 km de costa verge, verda i amb cales que no tenen res a envejar a les Balears.. M’encanta fer kayak o paddle surf per penya- segats com els que hi ha a les cales de Xàbia, també és impressionant.. O per les Columbretes.

Paddle surf o surf. Quin es practica més a Torre la Sal? Com veus les dues activitats de cara al futur?

Doncs a Torre la Sal, de forma particular, hi ha molt poca gent que fa paddle surf o surf, però amb mi, en còmput general, hi ha bastanta més gent interessada en fer paddle que surf. També hem d’entendre que, en general, hi ha menys dies d’ones per fer surf i el paddle es pot fer quasi sempre, mentre no hi haja massa vent. De tota manera, estem en una costa en la qual els esports aquàtics estan, en general, poc potenciats i, per la gent que hi ha a l’estiu, els practiquen minories. No passa el mateix a les Balears, la Costa Brava i, sobretot, al nord de l’Estat, on hi ha molta més afició. Una altra dada interessant i que no deixa de ser curiosa és que la gent de la demarcació de Castelló, encara que vivint al costat de la mar, un cop passa l’estiu, donen l’esquena a la mar i a totes les activitats que en aquesta es poden fer durant tot l’any, ja que gaudim d’un clima boníssim que, amb el material adequat, permet aprofitar les propietats saludables que l’aigua de mar, el sol i el fer esport en la natura proporcionen al cos i a la ment. Una llàstima, la veritat…

En teoria, el paddle surf o, més correctament, Stand Up Paddle (SUP), és l’esport que l’any passat més va créixer del món i, segons les previsions i a nivell mundial, en un futur proper, la majoria de gent que acabarà sent surfera, bussejadora, windsurfista o practicant de kite surf (cometa I taula), hauran tingut el seu primer contacte amb el medi aquàtic a través de la pràctica del paddle surf.
Pel que fa al surf, està de moda. Només cal veure els anuncis als mitjans on utilitzen la imatge de la llibertat i l’aventura que proporciona el surf. En fi, publicitat i avant…
Projecció, ara per ara, n’hi ha bastanta. Al nord de l’Estat hi ha moltes escoles de surf, i cada dia n’hi ha més. És un esport minoritari, però, en general hi ha bastanta gent que l’ha practicat algun cop

Hi ha plàstics a la zona de Torre la Sal? Hi influeix molt el turisme?

Si, hi ha plàstics. En cada immersió en trec una butxaca plena. Hi ha dies en què els corrents duen plàstic en abundància, com va passar al juny… Era increïble veure un plàstic de quasi dos metres flotant i, al moment, un altre. Una vergonya que acaben així dintre de la mar i que, quan arriben a la platja, la gent, en general, no els arreplegue. Un poc de civisme, per favor!
El turisme, per descomptat, influeix. Si hi hagués més consciència de no deixar el fem per ahí i la gent consumírem menys productes envasats en plàstic, el turisme no tindria per què afectar en aquest aspecte, però, com que encara estem bastant endarrerits en aquest aspecte, tenim el que tenim: menys vida a la mar, praderies de posidònia que van minvant etc. Hem de conscienciar-nos molt més de la importància que té conservar la salut de la nostra mar.. D’açò depèn la nostra pròpia i la continuïtat de la nostra espècie en el futur.

Com és la vida d’un monitor d’activitats marítimes de la platja?

Doncs dura en molts moments, sobretot a l’hora de recollir el material a soles, molts cops de nit i acribillat pels mosquits que surten a eixes hores. Però, en general, i ara que puc fer una valoració de tot l’estiu, m’agrada.

He conegut molta gent, i algunes d’aquestes persones les puc considerar ja amigues. He gaudit molt veient com la gent gaudeix en fer les activitats, especialment amb els nens petits, que al.lucinaven amb la visió submarina i transmetien eixa alegria i, com no, en gaudir jo mateix de les precioses vistes que la mar, tant des d’una taula de paddle com d’un kayak, proporciona els canvis de llum i reflexos, el sol ponent-se per darrere les muntanyes… O el que es veu sota l’aigua, que és com viatjar a un altre món, tot per un mateix i de forma íntima … Un privilegi, poder gaudir-ho tots els dies…
En general, i malgrat l’esforç, compensa. Aquesta vida em prova, i molt!


País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)