Descobertes una gran quantitat de monedes d’or i bronze visigodes a Riba-roja de Túria (València)

País del Mar
Publicat en Agost 26, 2018, 6:54 pm
4 mins

 

Van aparèixer en les restes del que va ser un poblat fundat l’any 550 i que hauria perdurat uns 150 anys aproximadament en aquell emplaçament.

Dues monedes d’or i 125 de bronze han sigut trobades en el jaciment visigot de València la Vella, en la localitat de Riba-roja de Túria.
Els treballs arqueològics, organitzats per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’ICAC, han introduït un potent detector de metalls que han fet possible la troballa. Sobre una extensió de 50 metres al costat de la muralla del poblat, la troballa demostra la importància del poblat visigot.

Fundat pel rei Leovigild

Fundat l’any 550 pel rei Leovigild i les primeres hipòtesis del qual apunten a l’existència d’una ciutat de caràcter militar (facetes defensiva i expansiva), s’espera trobar edificis públics, com una basílica.

Les monedes trobades pertanyen a diverses èpoques històriques com la ibèricasegle II-; la imperial -entre l’any 0 i el 37-; el segle IV; una altra emissió de monedes diminutes de l’època bàrbara –segle V i VI-; a més d’altres bizantines encunyades per Justinià. La majoria estan en bon estat de conservació que, després d’un procés d’estudi i recuperació, passaran a formar part del fons històric del museu del castell de Riba-roja.

Monedes visigodes i bizantines

Quant a les monedes de bronze, procedeixen de diverses ciutats importants durant l’època visigoda com Mèrida, Toledo, Còrdova, Cartago i Lió, i la seua troballa ha permès corroborar algunes teories com l’ús de monedes en l’època antiga, l’existència de monedes de coure visigodes i fins i tot unes altres d’origen bizantí de l’antiga Cartago.

Monedes de Leovigild

Per la seua banda, les dues monedes d’or trobades en les excavacions van ser encunyades amb la inscripció del rei Leovigild, el fundador del poblat visigot de València la Vella, entre els anys 565 i 578 en el cas d’una i entre els anys 570 i 590 l’altra.

També van ser trobats un anell visigot i diversos fragments pertanyents a figures de bronze.

Fins al moment, s’han executat un total de quatre sondejos estratigràfics consistents en prospeccions arqueològiques sobre una extensió total de 4,8 hectàrees del total de les que està format el poblat visigot de València la Vella.

Membres d’Espanya i extrangers

Les excavacions, que han estat dirigides pels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló, van comptar amb 25 membres participants durant un total de 18 dies. Integrats per estudiants de València, Catalunya, Sevilla, Còrdova i Madrid, els van acompanyar estudiants de països europeus com Itàlia, Anglaterra o procedents d’Estats Units. També hi van col·laborar la Diputació de València i l’Ajuntament de València, a més d’altres entitats d’estudi i recerca històriques.

Ajuda del Servef

L‘Ajuntament de Riba-roja de Túria té previst sol·licitar finançament al Servei Valencià de Formació i Ocupació (Servef) perquè en un futur la recerca es puga desenvolupar amb caràcter permanent durant tot l’any amb la contractació de treballadors i peons dirigits i coordinats pels actuals arqueòlegs, de manera que es puga desenvolupar una recerca més exhaustiva sobre aquest enclavament visigot.


Font: La Vanguardia Fotos: EDIIMA

País del Mar
País del Mar és el nom editorial de les magazines: BIONAUTES, NEMO, POSIDONIA i BARBARIA. Comença a editar l'1 d'agost de 2018.

Envía un comentari

  • (No publicat)