Troben un vaixell enfonsat de l’Edat Mitjana en la zona de Dénia

Posted on agost 17, 2018, 10:18 am
5 mins

 

La fabulosa història del vaixell enfonsat en plena Edat Mitjana enfront de les costes de DéniaLes Marines

L’esquelet d’un vaixell que havia naufragat entre 1375 i 1400 va ser trobat enfront de les Marines de Dénia. Segons expliquen els bussos Rafael Martos i Javier Reyes, tota una troballa, tenint en compte les dificultats que van patir en el moment del descobriment. Tots dos van gravar la immersió en vídeo i van poder extraure en bon estat tres peces de ceràmica, utensilis quotidians que s’usaven en la taula del vaixell en el segle XIV.

El descobriment va ser presentat en societat el dimarts 14 d’agost en la Sala del Castell de Dénia. L’arqueòleg Josep Antoni Gisbert va detallar l’excepcionalitat de la troballa per tractar-se d’un derelicte¹ medieval, molt poc habitual en la zona. De fet, només s’han trobat altres tres antecedents a Dénia.

El Derelicte Martos, com ja se l’ha batejat, va ser amb bastanta probabilitat enfonsat per una desconeguda catàstrofe que podria haver costat la vida i mercaderies del mateix. S’han trobat restes semblants a un fragment del casc.

Foto: Josep Antoni Gisbert, Josep Vicent Lerma, Rafa Carrió, Rafa Martos, Javier Reyes,

 

En el segle XIV, Dénia va viure una època esplendorosa d’activitat mercantil. Comptava amb un port en el qual era habitual el refugi de naus mercants que solcaven el Mediterrani. Al mateix temps, constituïa una llançadora de productes alimentaris de la camp
denier, com la pansa o l’ametla, i presumia d’una nombrosa flota pesquera. A més, també podia presumir de ser el feu d’Alfons d’Aragó, nét de Jaume II i comte de Dénia des de 1355.

 

Les tres peces que ja estan a refugi en el Museu.

 

Les tres peces extretes del mar han sigut dipositades en el Museu Arqueològic per al seu procés de dessalació i documentació. Han sigut precisament aquestes ceràmiques les que han permès datar el derelicte en aquesta època, segons un altre arqueòleg, Josep Vicent Lerma, qui va descriure les seues característiques.

La primera peça de les tres peces és una escudella esmaltada, amb decoració radial pintada amb els colors verd i manganès, típics de les olleries de Paterna de l’època i que servien per a consumir líquids.

També s’ha extret un alt pitxer vidriat en verd i amb un repeu característic, els models del qual en realitat n’imitaven uns altres de més antics de caràcter metàl·lic -de la conquesta de Jaume I– i del qual també s’han trobat restes al Castell d’Ambra de Pego. I, finalment, un bol de vidre els prototips originals de la qual ja es fabricaven en època islàmica almohade i que es van perllongar també durant l’era cristiana.

Espoli i espai

Els presents van subratllar que un dels principals problemes als quals s’enfronta aquest tipus de troballes és l’espoli.Segons va denunciar Gisbert, els robatoris se segueixen produint amb la complicitat de les administracions en facilitar-los amb subterfugis com les autoritzacions a l’ús de detectors de metalls. Aquest és un problema que atempta contra el patrimoni valencià en acabar en mans privades.

També van incidir en els espais en els museus. El regidor de cultura, Rafa Carrió, va prendre nota de les peticions i va admetre les dificultats en l’emmagatzematge dels vestigis, fet que es pal·liarà gràcies a les rehabilitacions finançades pel Pla Confiança. D’una banda, amb la construcció en els pròxims mesos de la casa de la Marquesa de Valero de Palma, que permetrà ampliar el Museu Etnològic; i, per un altra, la de l’antiga llotja, que possibilitarà exposar totes aquelles restes vinculades al mar.


Font: PatrimoniosubacuáticoLaMarinaplaza Foto:  Muriel Sandoval en Unsplash


derelicte [1] (del llatí postclàssic, derelictum) les restes d’un artefacte o nau fabricat per l’ésser humà, enfonsat totalment o parcial en una massa d’aigua (el mar, un riu, un llac, un embassament…). Un vaixell pot esdevenir un derelicte com a conseqüència d’un accident marítim, com un naufragi o una catàstrofe natural; però també pot ser conseqüència d’un abandonament o un enfonsament intencional.

Leave a Reply

  • (not be published)